De botelles va la cosa 27oct.08

Hui, em posava a escriure d’altres qüestions. Però, he de reconéixer-ho. Estic fart dels temes de tots els dies. Per tant, ni vullc escalfar-me més el cap, ni vos vullc calentar el bolo a vosaltres massa tampoc.
Aixi que dos de fàcil digestió. La primera que vos conte és del Macho Hércules CF. Si, si, d’un dels equips de la ciutat d’Alacant. El seu president és diu Valentín Botella de JB. Gràcies als amics de checheche vaig descobrir esta joia. Només, vos avance que l’activitat més important que es fa a Alacant, segons este dirigent, és el terrorisme. De veres, per a pisar-se…
27.10.08_Valentin BOTELLA.mp3

La segona, també va de botelles. Porte molt de temps volent posar-la i la seua protagonista ésMaria Escario, un altre dels meus mites particulars caiguts. El video i la veu de la Escario, parla per si mateix. Tot i les disculpes posteriors, “A mi ja no me moles, Marieta” .Espere que Maria Teresa Fernández de la Vega l’haja sabut perdonar.

Filed under: Sense categoria | 3 Comments
Pura Vida! 20oct.08

Després de 14 dies de viatge, ja estem de nou al tall. Un jet lag, prèviament un menjar asquerós d’Iberia, un país meravellós, Costa Rica, i el dia més feliç de la meua vida, el nostre enllaç, han fet dels darrers quinze dies, com uns dels més intensos que recorde. Ara, ja aterrats, i recuperant l’horari valencià, toca posar-se les piles i fer front al que ve per davant, que no és poc.
Hui, per ser dilluns i bon dia, no ha estat mal la cosa, dinar amb bona companyia i millor lloc. En ple centre de València, en la Plaça Lope de Vega, el 8 y medio. Un enclavament especial i un menjar més si cal per fer els gabinets de Ràdio Marca València (90.9fm).
Demà serà una altra història. Tornada a la realitat. Però el que treballa en el que li agrada, els come backs no es fan tant durs, o si?. Mentrestant, mai oblideu la dita de Costa Rica PURA VIDA, que en valencià seria com… “Disfruteu que ací estem quatre dies”, i la versió de Xavi Castillo seria, “Folleu que el món s’acaba!”.

Filed under: Sense categoria | 4 Comments
Comiats per partida doble 30set.08

Este post va ser una miqueta personal, no massa habitual en les entrades d’este blog.La foto que hi ha dalt dels vostres morros pertany al meu comiat de solter. De segur, i estareu ben carregats de raó de pensar-ho, que estes coses són casposes i anacròniques. No seré jo qui defense anar a Los Bestias ( mariscada per 12 euros), posar-se unes mamelles al cap i acabar en el Apache, després d’haver sigut magrejat per una bona stripper.
Els comiats de solter s’han fet tota la vida. He anat truth about enzyte a molts i els he detestat. Mai, o poques vegades, m’ho he passat bé. Fins i tot he rebutjat anar als últims, perquè poc o res m’aportaven de nou.
La qüestió es que dissabte de nit em va tocar a mi. I cregueu-me, va ser genial. I no faré, i ho lamente, contar tot el que feren. Seria una falta de respecte a la quantitat d’hores que empraren els nostres amics i amigues per dissenyar una gran nit, una meravellosa nit.

Podeu pensar, i també esteu en el vostre dret, que vestir-se amb eixe tratge de superheroi és fer el panoli i ratllar el ridícul. I fins i tot, aguantar que te’l posen, més encara. Però, res mes lluny de la realitat. La nit del dissabte 27 va ser la NIT. Una, sens dubte, de les millors de la meua vida. I si, va ser a un comiat de solter, on damunt, era jo un dels actors principals. Però, este comiat no va ser com altres. Este, s’havia fet amb el cor i el gust dels notres amics, dels millors amics del món. Només em queda dir-los que em sent més que afalagat per tindre-los, per poder compartir amb ells tantes i tantes vivències. Per ser com són. I per sobretot, formar part de la seua vida. Gràcies a tots ells!.

PS: Com la cosa li queda una segona part i un viatge per difrutar, NOVALPENA a no ser que ens entre el monoblog, quedarà en stand by per unes dos setmanes.
Lo que hacemos constar, para los efectos oportunos.

Filed under: Sense categoria | 3 Comments
Vlogs amb /b/ baixa 23set.08

Hui el dia ha tingut un final especial. El que ha passat durant no el contaré de moment. Donaria pistes del que succerirà en un no res. La cosa és que JE Tur, sobra conegut per estos móns dels blogs, ha iniciat un nou projecte dins de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes. I té molt a vore en açò que tots els dies llegim, i alguns no actualitzem. Si, la cosa va de blogs. Tur, analitza setmanalment, la blogosfera valenciana. Esta secció, que serà oferida per emissores locals com ara la d’Aldaia, Alaquàs, Pego, Burjassot, Albal, L’Eliana, Almàssera o Picassent, s’encetarà amb entrevistes amb Sergi Pitarch i Andreu Verdeguer. Dos bloggers que serveixen per iniciar un sender per conéixer, en clau valenciana, allò que ja milers de valencians senten i plasmen al seu blog.
Un camí que al seu dia va iniciar també el conductor d’este projecte i que ara ho vol desenvolupar en una xarxa de ràdios municipals. I deia, que havia sigut especial, perquè a banda d’allò més que interesant que ens han contat els dos primers convidats, el millor estava per vindre. I és que després de gravar estes dos primeres entrevistes, hem compartit xerrada de les nostres inquietuds, reptes, queixes, i perquè no dir-ho, els notres desitjos de canvi en molts aspectes que ens rodegen.

Des d’ací, convidar-vos a l’escolta del que fins ara només podieu llegir. Des d’ací, contar-vos l’afalagat que em sent, que anys després, haja pogut compartir l’entusiame d’esta nova iniciativa radiofònica amb el conductor d’este nou espai. Des d’ací, dir-vos que continuarem lluitant per les coses que creguem, i una d’elles, sens dubte, és la ràdio de proximitat. La cita ja sabeu, vlogs amb /b/ baixa.

Filed under: Sense categoria | 2 Comments
ReggaePOM! 09set.08

Temps tindré de contar-vos les meues últimes novetats que no són poques… Sabeu que no acostume massa a parlar de música, i no serà que no m’agrada, però este blog bizarro no tracta massa este aspecte. Una de les meues últimes novetats, com diria el meu amicblog, Jau Australian Blonde, breaking news, és vore la tv per les vesprades. És fàcil. Seus al sofà, i després de vore els graciotets de Cuatro -prompte parlaré d’ells- segueixes i segueixes fins que t’adorms o algun comercial malparit et desperta per oferir-te banda ampla o un nou mòbil resistent al water.
Reflexions antropològiques a banda, la qüestió és que m’he viciat a Factor X en les darreres setmanes, i és que feia temps que no veia tant de freak solt pel món. A més, ho de confessar, sóc molt de Miki Puig. Mira per a on, que l’altre dia vaig haver d’alaçar-me del sofà, posar-me a aplaudir, després que Eva Perales, presentadora del programa, els diguera, a uns xics que es presentaven al casting,més que un gos.

I direu, què té a vore açò amb la música?. Ara va, collons, ara va… Els xavals volien passar amb el reggaeton, un estil musical que deteste en tot el seu concepte, i que me la bufa ser tant clar i pensar així,… però, Hete aquí, que crec que no sóc l’únic. El desenllaç al video que vos he posat. El recomane que el veieu TOT. No té desperdici. El millor per a mi, la despedida final dels aspirants…